
dimecres, 4 de març del 2009
Por una Sanidad 100 x 100 pública

STOP privatización de la sanidad pública. La salud no es un negocio
Manifestación en MadridSTOP privatización de la sanidad pública. La salud no es un negocio
LUGAR: Cibeles-Sol. Madrid.
FECHA: jueves, 05-03-09 a las 19:00hs.
CONVOCA: Coordinadora de Trabajador@s de la Sanidad Pública de Madrid contra la Privatización, CAS MAdrid, Matusalén
Fuente: La republica.es Miércoles 4 de marzo
Por la derogación de la ley 15/97 y contra la instauración del área única, 19:00hs Cibeles-Sol. Convocan: Coordinadora de Trabajadores de la Sanidad Pública contra la Privatización -CAS Madrid- Plataforma MATUSALÉN
Apoyan: Numerosos colectivos (entre ellos la Federación regional de Asociaciones de Vecinos de Madrid FRAVM)
El 13 de noviembre pasado salimos más de 20.000 madrileños a la calle, para denunciar la brutal privatización de la Sanidad Pública que está llevando a cabo el gobierno del PP en Madrid. Lo haremos de nuevo el 5 de marzo, y lo volveremos a hacer tantas veces como sea necesario defender lo conquistado, tras muchos años de lucha.
Queremos defender la Sanidad Pública, exigir al PP que se detenga su privatización y desenmascarar a quienes presentan lo que está sucediendo como modernización o mejora.
De continuar las cosas por el camino que van, veremos deteriorarse la salud de la población y nuestra sanidad en manos de individuos y sociedades que harán de ella un negocio, una fuente de beneficios.
Medidas ya adoptadas por el gobierno del PP de Madrid:
- Entrega a empresas privadas los 8 nuevos hospitales y el nuevo macrolaboratorio de análisis clínicos.
- Los 4 nuevos hospitales que van a construir en Carabanchel, Móstoles, Torrejón y Villalba, serán completamente privados.
- La disminución de la calidad asistencial se empieza a extender a toda la red sanitaria.
- Cesión a multinacionales –CAPIO- ambulatorios patrimonio de la Seguridad Social, para su negocio. Y seguirán otros.
- Siguen en marcha los planes directores por los que los grandes hospitales (Gº Marañón, 12 de Octubre, La Paz…) sufrirán una importantísima reducción del número de camas y serán entregados a empresas privadas.
- Anuncian la creación en julio del Área única y la libre elección de hospital y médico y enfermera de atención primaria. Supondrá la creación de un mercado sanitario (competencia entre la pública y la privada) y la disminución de personal sanitario que podrá ser movido forzosamente por todo Madrid. Con esta última medida y mediante la “incentivación” de los centros más demandados por los ciudadanos, se dispararán los gastos administrativos y publicitarios.
¿Qué pacientes serán los que persigan los centros privados? sin duda los más rentables, aquellos cuyas patologías se resuelvan aumentando esa supuesta eficiencia; y ¿a cuáles se rechazará de manera encubierta? a los no rentables, que tendrán que ser atendidos en centros supuestamente menos eficientes, los públicos, que poco a poco quedarán como centros de beneficencia al recibir menos incentivos que los demás. ¿Cómo elegiremos centro cuando nos pongamos enfermos, si no sabemos cuáles son realmente los mejores? está claro: lo haremos en función de la publicidad; sí, porque ya veréis como la publicidad de hospitales y centros nos invadirá en cuanto se haya abierto la que ellos llaman libre competencia.
Y no resulta difícil saber, quién se va a gastar más en anuncios (gasto que se detraerá claro está de la calidad sanitaria) que nos hablarán de aparatos ultramodernos y de servicios inmejorables, pero no nos hablarán de la mortalidad que tienen, de las patologías que rechazan, de las altas precoces. Y qué decir de los centros de salud, que pasan a depender de los hospitales. Los médicos que en ellos trabajan tendrán una parte de su salario en forma de incentivos; incentivos que se cobrarán en función de parámetros como, derivar poco al hospital, ahorro en gasto de farmacia, control del número de bajas... EL DETERIORO ESTÁ ASEGURADO.
Por su parte el PSOE, aun teniendo en su mano la paralización del proceso, no hace nada. Continúa sin tomar medida alguna para la derogación de la Ley 15/97, que es la que permite la entrada de las empresas privadas en sanidad. Tenemos que lograr que los políticos, los que privatizan y los que lo consienten (dos caras de la misma moneda), se muevan, no por las exigencias de los capitalistas, sino por la voluntad de los ciudadanos, por la voluntad de los hombres y mujeres de la calle, que no saben, ni quieren saber de las ansías de dinero de los poderosos. Nos dirán que no hay dinero.
Tras las medidas tomadas en defensa de los capitalistas, con miles de millones de euros, para hacer frente a una crisis creada por ellos y que pagarán los más humildes, SABEMOS QUE SÍ HAY DINERO. EXIGIMOS más inversiones, cuantas sean necesarias, para mantener una sanidad pública excelente, de todos y para todos, de gestión pública y directa, con control por parte de los ciudadanos.
Fuente: Madrid Digital 2 de marzo
divendres, 20 de febrer del 2009
Èxit total en la presentació de DEMPEUS
I ha estat un éxit, un éxit de convocatòria, s´ha omplert totalment el salò d'actes de l'Ateneu i també el pis d'adalt, amb un aforament de 250 persones, un éxit de democràcia participativa, i un pas endavant en la defensa del nostre dret a la salut, com molt bé ha explicat la Rosa Regàs en la seva intervenció.
Presentació i salutacions a càrrec de la presidenta de dempeus Àngels Martínez i Castells, agraïnt la seva presència a totes les persones que han anat a l'acte, associacions de malalts (ACAF, EPOC, ...), sindicats (CCOO, UGT), moviment veinal, parlamentàris, personal del sistema sanitari, premsa i persones disposades a posar-se dempeus per defensar el nostre dret a la salut pública.També agraeix l'adhesió al manifest d'alguns ausents, començant per Fabià Estapé i finalizant per Gaspar Llamazares, Presidente de la Comisió de Salud del Parlamento.

Montserrant Lamarca ens parla del dret a la salut i fa un resum d'un discurs que va pronunciar l'Ernest Lluch a l'Hospital Universitàri de Navarra quan era ministre de Sanitat. Quina actualitat que tenen les seves paraules!
En Joan Ramòn Lladòs, farmacèutic i membre de dempeus, parla de la Farmàcia dins el sistema nacional de salut. Transcripció de la intervenció de'n Joan Ramòn Lladòs

Transcripció de la intervenció de'n Màrio
Transcripció de la intervenció de la Lucía Artacoz
Transcripció de la intervenció de'n Sergi Estanyol

Recordeu que podeu signar el Manifest des de aqui:
Campanya de recollida de signatures.
diumenge, 8 de febrer del 2009
Acte de presentació de Dempeus

Fem entre tots tot el possible per que l´Ateneu quedi petit ... i motius n'hi ha! A més d'unes quantes salutacions que podem fer aquest dia, comptem amb que parlarà la ROSA REGÀS i les actrius VICKY PENYA i CARME SANSA ens oferiran un petit recital de poesia... . 
Us esperem a vosaltres i tenim motius "també" artístics per demanar als amics, amigues, conegudes i coneguts que vinguin a l'Ateneu, però sobre tot les persones que penseu que poden seguir en contacte amb nosaltres perquè DEMPEUS sigui l'eina que necessitem per la defensa i millora del sector públic de salut!dissabte, 24 de gener del 2009
MANIFEST de DEMPEUS

ANTECEDENTS
El que s'anomena model sanitari català té el seu desplegament i suport en la Llei d'Ordenació Sanitària de Catalunya ( LOSC ) de juliol de 1990, que va consolidar un model "mixt" i va crear la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública (XHUP). L'any 1991 es crea el Servei Català de la Salut (CatSalut), com un ens adscrit al Departament de Salut responsable de garantir la prestació dels serveis sanitaris de cobertura pública a la ciutadania de Catalunya sense cap tipus de discriminació, ni de gènere, ni classe, ni lloc de procedència. Aquestes modificacions catalanes d'involució liberalitzadora van precedir el que desprès el PP privatitzarà i desregularà a tot l' Estat espanyol mitjançant la Ley General de Sanidad de 15/97. Pel que fa a la U.E, van sorgint orientacions i propostes reiterades cap a un "mercat sanitari intern " des de continguts en redaccions de Tractats i Directives diverses.
Desprès de 23 anys de depredació dels recursos sanitaris amb privatitzacions, externalitzacions, fallides econòmiques fraudulentes, models de gestió mercantilistes, mesures de suport a la privada, sotmetiment a les grans companyies asseguradores o mútues privades i a la indústria farmacèutica, la degradació del sistema públic conclou en un important dèficit públic en els serveis públics de salut … Malauradament aquesta tendència no ha estat encara corregida. Més de la meitat del pressupost sanitari de la Generalitat es segueix derivant a concerts, consorcis i entitats de caràcter privat o mixta.
SITUACIÓ ACTUAL
Constatem, amb preocupació, com en aquests darrers temps sorgeixen una sèrie d'iniciatives patrocinades i promogudes des de diverses instàncies que, amb el pretexta de "modernitzar" i fer "sostenible" el Sistema Nacional de Salut de Catalunya, reclamen noves aportacions econòmiques per part de la ciutadania, que passa a ser considerada com a "client". És el que es coneix com a "co-pagaments", o noves taxes, o limitacions de la cartera de serveis. Es dona prioritat a una suposada gestió "eficaç i actual" i de "mercat" per damunt de la satisfacció dels drets democràtics, econòmics i socials.En situació de crisi econòmica es retallen les despeses sanitàries mentre s'aboquen xifres astronòmiques de diners públics a la banca privada. Es reiteren els vells arguments de que no hi ha prou diners per sanitat i que cal posar uns "límits" a la despesa. Es culpabilitza la ciutadania de la despesa sanitària pública per tal de vèncer les resistències cap a un "RE-pagament" i se la dirigeix cap a asseguradores i cobertures privades. En aquest sentit, veiem amb inquietud com es vol imposar com a fet consumat una mena de "Pacte Apolític", suposadament "tècnic" i "neutral" que obriria camí a la mercantilització de tot el sector...quan aquestes polítiques neoliberals estan demostrant el seu fracàs per tot arreu.
EL DRET LA SALUT
Ens reafirmem en la concepció de la Salut com una categoria superior a la simple atenció en sanitat: la salut va molt més enllà de l'absència de malaltia i es considera "un estat complet de benestar físic, mental i social". Podem afirmar que les causes de les malalties que més ens afecten es deuen a un tipus de "progrés" que ens ha estat imposat i que provoca desigualtats, accidents diversos, malalties cardiovasculars, malalties canceroses, problemes de salut mental, envelliment, etc... no hi ha dubte de que la majoria de causes de la NO-salut depenen de qüestions laborals, culturals, econòmiques, de gènere i ambientals. Nosaltres defensem que la salut individual només pot abordar-se de forma col•lectiva i social. Emmalaltim, o no, en funció de com vivim i de les condicions econòmiques i psico- socials de la nostra vida que produiran sovint més malaltia, o més salut, que la pròpia condició biològica i individual.Entenem aquest concepte de salut en sentit positiu, no en contraposició al concepte de malaltia. La Salut és aquella manera de viure autònoma, joiosa, plena, solidària i harmònica amb un mateix/a, la resta de persones i amb l'entorn. És una eina necessària per a la promoció de la persona en el pla personal i social, directament vinculada amb les condicions de vida, relació i de treball.
De cap manera hem de pagar l'actual crisi econòmica amb reduccions de salaris ni de serveis públics. No som els responsables de la crisi. Ara més que mai, els governs han d'invertir en prestacions i en suports socials. I a Catalunya, és molt discutible "com" i "quan"gastem, - seguim per sota de les aportacions de la U.E.-15-. Disposem d'un finançament insuficient i a més el gastem erròniament. Cal anar a un important increment relatiu de la protecció, prevenció i la promoció de la salut.
La participació ciutadana organitzada és l'altra agent socio- sanitari imprescindible. Necessitem més que mai l'articulació d'un moviment transversal i unitari de les organitzacions, de les xarxes ciutadanes, de les associacions polítiques, sindicals i veïnals per a defensar el caràcter públic, universal, de qualitat, integral, solidari i equitatiu del Sistema Nacional de Salut. El dret a la protecció de la salut per a tota la ciutadania és un dels drets fonamentals de qualsevol estat democràtic.
DEFENSEM LA SALUT PÚBLICA
Ens pronunciem en defensa del Sistema Nacional de Salut en tot el seu caràcter conquerit: públic, universal, de qualitat, integral, solidari i d'equitat garantida. Considerem igualment que el seu objectiu irrenunciable és el de donar la cobertura i serveis per garantir el dret constitucional de la ciutadania a la protecció de la salut, sense discriminació de cap tipus. I no solament en la vessant reparadora o curativa sinó també, com hem dit, en les accions de prevenció, i promoció de salut. Ens orientem a promoure la reflexió col•lectiva , generar debats, i cercar sinergies en favor de l'acció cívica i política per una mobilització social. Tres dels àmbits en els que inicialment ens proposem treballar són:
1.- La defensa del caràcter PÚBLIC dels sistema nacional de salut. En forma argumentada i sostinguda des del rigor científic i de l' interès col•lectiu, la bondat social, la justícia política i la oportunitat del moment. Sense "híbrids- mixts" ni fórmules parasitàries, sempre orientades cap al benefici final del mercat, i que suposarien una pèrdua greu d'universalitat i d' equitat.
2.- Participació social, "empoderament" i co- decisió, incorporant el gran ventall de potencialitat de la xarxa de societat civil organitzada, les associacions i grups d'ajuda. La salut, naturalment pública, per essència i concepció, només ho serà si incorpora realment aquests agents socials.
3.- Abordatge interdisciplinari i de qualitat de les noves patologies emergents (o les poc usuals, mal anomenades "rares") sotmeses a un tracte injust per a ser incorporades dins el sistema d'atenció sanitari i de cobertura econòmica i social, malgrat una prevalença i/o severitat inqüestionables. La reivindicació per atendre dignament la salut mental o la recent experiència participativa i mobilitzadora de la ILP per la Fibromiàlgia i la Síndrome de Fatiga Crònica en són exemples paradigmàtics i que cal acabar de reeixir.
Amb el nostre manifest fem també una crida oberta a tots aquells grups, col•lectius o persones que ja treballen per aquests objectius a fi de generar una necessària i urgent mobilització social i política reivindicativa.
Les persones que adherim aquest document considerem que el moment present és determinant pel que fa al futur de la sanitat i la salut a Catalunya i ens pronunciem en defensa del Sistema Nacional de Salut amb tot el seu caràcter assolit: públic, universal, de qualitat, integral, solidari i d' equitat garantida.Considerem igualment que el seu objectiu irrenunciable és el de donar la cobertura i els serveisadients per garantir el dret constitucional de la ciutadania a la protecció de la salut, sense cap tipus de discriminació, tampoc per a les persones immigrades, que treballen o volen a treballar, a casa nostra. La equitat i la lluita contra les desigualtats en salut ens són objectius fonamentals i necessaris.Darrerament, des de diversos àmbits de les Administracions i empreses vinculades al sector de la salut, es vol restringir de moltes maneres l'àmbit públic. Per exemple, es reclamen noves aportacions econòmiques de la ciutadania ("copagaments"), limitació de serveis, contractacions de pòlisses d'assegurança privada i particulars, taxes, tractament mixt del finançament, generalització de pràctiques de privatització o d' externalització. És a dir, valors de "mercat" pel damunt dels socials i polítics, i la supremacia d' una gestió orientada per valors privats per sobre de la satisfacció dels drets democràtics, econòmics i socials.La situació de crisi econòmica es ve a sumar al vell argument dels "límits econòmics del finançament públic", per debilitar l'exigència dels drets i culpabilitzar la ciutadania. Es vol imposar una mena de "Pacte Apolític neutral" que obriria camí a la mercantilització de tot el sector... quan aquestes polítiques ultra-liberals estan fracassant a tot arreu.Nosaltres, que provenim de diferents experiències, formacions, oficis i disciplines, organitzacions socials i polítiques, de diverses lluites i amplis compromisos socials, ens reafirmem en la concepció de la Salut com una categoria superior a la simple atenció en sanitat o l'absència de malaltia. Salut és aquella manera de viure, personalment i col•lectiva, autònoma, joiosa, plena, solidaria i harmònica amb un/a mateix/a, amb la resta de persones i amb l'entorn. Una definició que permet abordar el binomi salut/ malaltia des d'una visió en les seves tres dimensions : biològica, psicològica i social. Per tant ens comprometem a actuar en promoció, protecció i prevenció de la salut ,i a partir de les seves causes, dels Determinants de Salut: treball i les seves condicions, gènere, classe social, educació, estils de vida, medi ambient, urbanisme, origen, autonomia, mobilitat, etc.Ens orientem a promoure la reflexió col•lectiva, generar debats, cercar acords des de la nostra pluralitat, manifestar públicament les nostres opinions i propostes, engrescar la mobilització social i l'acció cívica i política cap als objectius acordats. Igualment, per les característiques i composició del Grup, ens comprometem a donar a conèixer les elaboracions col•lectives i personals que tinguin interès per a la reflexió i l'acció sobre el tema. I a comprometre al màxim de persones en la defensa de la salut pública.Alguns dels àmbits en els que inicialment ens proposem treballar són:1.- La defensa del caràcter PÚBLIC dels sistema nacional de salut.2.- Participació social, amb d'altres associacions que venen treballant des de fa temps en la defensa de lo públic, i grups d'ajuda.3.- Abordatge interdisciplinari i de qualitat de patologies no suficientment reconegudes, malalties mal ateses com les mentals, les incorrectament anomenades "rares", o les noves patologies emergents sotmeses a un tracte injust per a ser incorporades dins el sistema d'atenció sanitari i per a una cobertura econòmica i social, malgrat una prevalença i severitat inqüestionables. La recent experiència de la ILP per la Fibromiàlgia i la Síndrome de Fatiga Crònica n'és un exemple que cal acabar de reeixir.Sense competir amb cap de les plataformes, associacions i col•lectius que coincideixen en aquests objectius, i fent una crida a la major unitat i recolzament mutu, entenem com a necessari, urgent i oportúdifondre aquesta Declaració en defensa del Sistema Públic de Salut i cridar a totes les persones que defensen el seu caràcter públic a donar-hi suport.
Barcelona, gener 2009