DEMPEUS per la salut pública participarà el proper divendres 22 en una Jornada d’Experiències i Necessitats en participació Ciutadana en Salut organitzada pel CAPS, Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris a les Cotxeres de Sants, amb una Comunicació de títol “Salut en temps de crisi”. La nostra idea és presentar-nos a les persones assistents i participar des de la nostra experiència que va contribuir –fins i tot abans de la “oficialització” de Dempeus-- a la Resolució 203/VIII del Parlament de Catalunya sobre una millor atenció i tractament de la Fibromiàlgia i la Síndrome de la Fatiga Crònica.
Agraïm la invitació que se’ns ha fet perquè, a més, compartim els objectius fundacionals del CAPS, que en la seva declaració d’ara fa 25 anys, diu: “ Com que considerem determinant la participació dels ciutadans en la definició dels objectius i de les prioritats sanitàries, el CAPS es proposa, a més, oferir a la comunitat la informació i els instruments al seu abast que puguin ajudar-la a ésser protagonista de la pròpia salut (juliol 1983)”.
En aquest sentit, i per la mateixa experiència viscuda en la ILP FM-SFC i com a membres de Dempeus, en la nostra Comunicació ens permetem alertar sobre el segon punt de les “orientacions estratègiques” del capítol 5.2. del Mapa Sanitari, Sòciosanitari i Salut Pública. Ens referim en concret a la proposta de: “Generar un canvi cultural, amb la participació activa dels ciutadans, per tal de promoure l’adaptació dels models d’utilització dels serveis públics de salut a les possibilitats reals d’actuació, tot evitant generar expectatives que no poden ser assolides pel sistema o sobre problemes que no es poden resoldre”.
DEMPEUS, tant en la pràctica com en el seu Manifest, proposa de fet un model de prioritats molt diferents i fins i tot invertit, i declara que qualsevol proposta “d’adaptació a les possibilitats reals” és de fet una instrumentalització metodològica que, en el pitjor dels casos, podria fins i tot convertir-se en perversió democràtica. Des de DEMPEUS pensem que no es pot donar per fet que hi ha “unes possibilitats reals d’actuació” inamovibles, a les que cal subordinar la participació activa dels ciutadans... Perquè: qui determina quines són aquestes “possibilitats reals”? En pensar en una mena de mà invisible que acomoda necessitats a possibilitats es nega de fet la política –en el sentit més noble de la paraula. Es nega que l’acció política pot i ha de millorar les possibilitats reals i atendre i no defraudar a les persones.
Nosaltres posem a les persones en el centre de la política de salut i l’economia al servei de les persones. El canvi de prioritats que proposem significa recuperar l’autèntica raó de ser dels SERVEIS PÚBLICS, i evita que la ciutadania hagi de passar per aquest adreçador de “possibilitats reals” sacralitzades, estalviant la perversió de “generar un canvi cultural” en el sentit de que les persones acceptin subordinar les seves pròpies necessitats de salut a unes altres necessitats –o incapacitats: les de qui delimiti “les possibilitats reals d’actuació” de forma inapel•lable, en un plantejament i comportament que podrien fins i tot semblar pre-democràtics. Creiem que la proposta continguda en el Mapa Sanitàri...., de dur-se a terme, incrementaria encara més el grau d’alienació de la nostra societat en una baula especialment feble, sensible i molt fàcil de culpabilitzar: les persones malaltes. En aquest sentit, el Manifest de Dempeus ja alerta de que:
“Darrerament, des de diversos àmbits de les Administracions i empreses vinculades al sector de la salut, es vol restringir de moltes maneres l'àmbit públic. Per exemple, es reclamen noves aportacions econòmiques de la ciutadania ("copagaments"), limitació de serveis, contractacions de pòlisses d'assegurança privada i particulars, taxes, tractament mixt del finançament, generalització de pràctiques de privatització o d' externalització. És a dir, valors de "mercat" pel damunt dels socials i polítics, i la supremacia d' una gestió orientada per valors privats per sobre de la satisfacció dels drets democràtics, econòmics i socials. La situació de crisi econòmica es ve a sumar al vell argument dels "límits econòmics del finançament públic", per debilitar l'exigència dels drets i culpabilitzar la ciutadania. Es vol imposar una mena de "Pacte Apolític neutral" que obriria camí a la mercantilització de tot el sector... quan aquestes polítiques ultra-liberals estan fracassant a tot arreu.”
Creiem que els paràgrafs anteriors ajuden a posar de manifest la ideologia que hi ha al darrera de les limitacions que les “possibilitats reals” volen representar en el Mapa Sanitari, i s’avancen a tots els arguments que poden seguir sobre les limitacions que la crisi imposa --o el fet de que l’estat espanyol no compleixi els acords del nostre Estatut sobre finançament. Perquè si ja sembla massa absent de dignitat la proposta que la crisi i la manca de capacitats tècniques i polítiques les hagin de pagar les famílies més humils amb el seu habitatge, les petites empreses sense els crèdits dels que els priva una economia de casino, i els treballadors i treballadores amb acomiadaments i rebaixes de sous, més indignant és encara que es retallin o es desatenguin les persones malaltes, o es perverteixi el concepte de salut i l’aplicació d’unes polítiques de salut que s’haurien de privilegiar –precisament—en temps de crisi.
Per això la nostra proposta de generació d’un canvi cultural va en un sentit contrari del que proposa el Mapa Sanitari, Sòciosanitari i de Salut Pública. Va en el sentit de fer entendre a la població el que és realment la SALUT, i que com a societat i TAMBÉ com a institucions i govern s’ha de vetllar per millorar els DETERMINANTS DE SALUT, i de manera especial en TEMPS DE CRISI.
Veure el programa de la Jornada
Jornada Dempeus per la Salut Puública
Fa 16 anys
